Un desig. El desig d'escriure llargues cartes,
cartes amorosíssimes sense saber què dir
ni a quin nom adreçar-les. Un desig, el desig
d’inventar-me una pàtria, un lloc al mig del qual
hi ha qui espera la carta que ningú pot escriure
si no sóc jo. Voldria tenir unes tisores
grans, i acuradament retallar una pàtria
ideal, un paper. Pense en açò que he escrit
i pense en l’artifici innocent de la pàtria:
he après certes coses, m’han passat certes coses,
vinc de certs llocs. Jo sé que un pot fer-se una pàtria
tallant i retallant, amb unes grans tisores,
un paper qualsevol, i aqueixa és la seua,
i un, delicadament, la creua amb una agulla.
(Les pedres de l’àmfora dins Obra completa-2. Vicent Andrés Estellés. Ed. 3i4,1999)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada