Rafa Ferrer llegirà ‘L'estimada’

El teu car fill, un mamonet

Encara,

S’ha despertat al llit on tu i

Jo ho fèiem.

Hem acabat la nostra febril

Feina,

I en jeure, nus, escampats sobre el llit,

Per aquell son suavíssim

Que ens pren,

El tendre fill de les teues

Entranyes,

Que tinc motius per dir-li fill

De puta,

Ha començat a cridar i jugar,

Pujant al teu amoríssim

Cos,

Caient feroç, des de la doble

Alçària,

Dels pits al dolç entrecuix,

Llençant crits.

Encara més: se m’ha pujat a mi

I ha descobert la meua

Artillería.

Li he deixat fer tot allò que 3

Ha volgut,

No amb sentiments,

Precisament, de pare,

Sinó, més bé, de tiberi,

Segons

Ha repetit Suetoni, el cabró.

L’has agafat l’has deixat a

Terra

I has ocupat, furiosa, el seu

Lloc,

T’has asssegut –no sé com ho hauràs fet-

Damunt mateix l’entrecuix

Meu, absorta

I amb el cos dret, I com

Transfigurada,

Has practicat un coit del que

Hom recorda.

M’has dessucat, i has restat

Molt cofoia.