diumenge, 11 de setembre de 2011

ORA MARÍTIMA, la tria de M. Josep Escrivà

Comencen a arribar-nos els poemes seleccionats per a la II Festa Estellés de Gandia. No oblideu que ens podeu enviar la vostra tria per penjar-la al blog i reservar-la per a la nit de divendres; podeu també piular versos d'Estellés, al Twitter, amb l'etiqueta #festaestellesgandia.
M. Josep Escrivà ha triat l'"Ora marítima".
III

Diran de mi: fou un obscur poeta.

Altres diran: un poeta notable.

Encara més: hi haurà un bròfec que em diga
un pedregós poeta i vil geògraf.

O no diran, tant se val, res de mi.

Un molt tenaç professor alemany,
excavador entossudit a Ibèria,
traurà senyals i guies dels meus versos,
orientant des d’ells les seus passes.
M’editarà, inencontrablement,
amb els ajuts d’un jove català.

T’ho torne a dir: això no em preocupa.

En arribar a aquest punt, no sabria
negar-te, amic, que  allò que em preocupa
–i és excessiu el mot: t’ho puc jurar–
és que ningú mai no tindrà interés
per l’home humil i molt senzill que sóc.

Em dol això, si vols que et siga franc.
També, però, ho trobe natural...

Tot és així, i no hi podem fer res.

Et puc ben dir i assegurar, distret,
que he estat feliç, i vulgarment feliç,
tot navegant per les diverses mars.

Em mire amb molt d’amor aquest fragment
de fang mesquí, que ignore a què pertany;
me’l vaig trobar un vespre a alguna platja
d’un lloc remot i solitari, brut:
viu uns conills que a poc a poc eixien,
amb curiós i cautíssim propòsit.

Ah, sí. Després, hi ha la prosperitat.

Però això, a  mi, no m’importa avui massa.

Demà, veurem. Demà seré ja mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada