"pare"
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d’una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.
com t’ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
ara, mentre escric açò,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interromput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d’una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.
com t’ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
ara, mentre escric açò,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interromput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.
Horacianes (1963-1970)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada