dimarts, 22 de setembre de 2015

Mercè Climent llegirà 'Aquella olor que tenia el teu cos'

Aquella olor que tenia el teu cos...

No era l’olor dels cossos que es perfumen.

Era una olor com d’aigua, elemental,

era una olor −ni tan sols era olor−

de netedat i pulcra intimitat,

una tendral netedat com de brossa,

fonamental, primordial, primera.

Abans de fer l’amor jo perseguia

a cada pam, damunt la teua pell,

la fascinant arrel d’aquella olor

que, molt golut, secretament m’atreia

fins a arribar el moment del vertigen;

i com aquell qui es llença a una cisterna

o com aquell que adelerat es dutxa

queia damunt el teu cos amadíssim

o te’m posava damunt el meu cos,

car el teu cos, molt sovint, em cobria

com una brossa, una pluja, propici.

No era l’amor, i era més que l’amor.

Era un amor de forestal origen,

era un amor com quan plou a la selva,

era un amor, tel·lúrica fondària,

fins a arribar al principi dels arbres.

...

(Les acaballes de Catul, dins OC 3: Manual de conformitats).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada