L'amant de tota la vida

Aquesta és l'elecció d'Irene Verdú:

*  

Sabia que vindries, que ja era 

l'hora de parar taula dignament, 

d'obrir la porta i enramar el vent 

amb les paraules de la primavera. 

Amor i més amor d'aquell que espera, 

amor i més amor d'aquell que sent 

la pentecosta de l'amor, l'advent, 

i en el vent el gran crit de la bandera. 

Tenia a punt, amor, totes les coses 

perquè sabia que vindries, ara, 

amb un escàndol de sonets i roses. 

Amor i més amor i més encara, 

i avemaries i vitralls i aloses, 

i tots els blats novells de la tarara. 

* 

Amor i amor quan plou i quan fa sol, 

amor quan és de dia o és de nit, 

i a la taula i al llit, al primer crit, 

i l'oli socarrant-se en el cresol. 

L'amor, que és una pena i un consol, 

un desembre plujós i abril florit, 

atrevit, enardit i decidit, 

que tot ho té i ho dóna i tot ho vol. 

Plou i plou en finíssimes agulles, 

plou i plou en la brossa, en el terrat, 

plou i plou en la roba i en les fulles... 

D'amor de cap a peus vinc amarat, 

d'amor i de furor quan et despulles 

vora el llit on t'espere despullat.